domingo, 18 de noviembre de 2012

CONGOST DE MONT-REBEI EN FOTOS.



El congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei. Localitzat al límit entre la Baixa Ribagorça a l'oest i el Pallars Jussà i la Noguera a l'est, està constituït a la part més estreta per on el riu Noguera Ribagorçana travessa la Serra del Montsec.

Pel costat sud-oriental, pertany al terme municipal d'Àger, de la Noguera; pel nord-oriental, al de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà. Pel costat occidental, és del terme municipal de Viacamp i Lliterà, de la Baixa Ribagorça.

Es tracta d'un indret d'indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest. Té un gran atractiu per a escaladors i espeleòlegs, que hi troben excel·lents parets i alguna cova com la Colomera. El manteniment de la reserva és a càrrec de Caixa Catalunya.

S'hi pot arribar en carretera des del Pont de Montanyana i de Sant Esteve de la Sarga al nord, i des d'Àger al sud. Existeix un aparcament públic no vigilat situat a la planúria constituïda per la riba oriental tot just al nord del congost. Hi ha una barraca d'informació i a l'estiu s'hi fan xerrades didàctiques.

A la banda aragonesa, dominen la riba dreta del riu, al nord del congost, la torre del castell de Girbeta i dues esglésies romàniques: Nostra Senyora del Congost i Nostra Senyora del Congost Vella, aquesta en ruïnes.

A la banda catalana, el pas pel congost es fa íntegrament per un camí excavat de la roca, i en alguns punts per túnel. Cal recordar que aquest camí se situa a gran altitud i no disposa de barana, pel qual no és recomanable per als nens o als qui pateixen vertigen. Al sud, el camí guanya altitud i recorre les faldes de la muntanya fins albirar l'embassament.

El congost de Mont-rebei constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic, al ser l'únic gran congost lliure d'infraestructures, com per la seva gran biodiversitat.

Nosotros fuimos por la parte catalana, andando 18 km en total, 800 m de desnivel acumulado y una ruta de nivel fácil sin bajar la guardia en ningún momento ya que una caída en el congost sería fatal.

Aunque algunos Perduts no vinieron por posible mal tiempo y lluvias...la asamblea de majaras de Els Perduts decidimos...Sol y buen tiempo...


PASADO EL PUEBLO DE CORÇÀ LLEGAMOS A UN PARQUIN DE TIERRA.

TODO MUY BIEN INDICADO.

VARIOS LETREROS INFORMATIVOS NOS INFORMAN.



DESDE EL PARQUIN VEMOS LA ERMITA DE LA PERTUSA QUE LUEGO TAL VEZ VAYAMOS A VISITAR.

PARRILLA DE SALIDA.

LOS COLORES DEL OTOÑO CON UNA BUENA MANTA ENCIMA.

VAMOS SIGUIENDO EN TODO MOMENTO UN CLARO GR.

QUE NOS LLEVARA AL CONGOST QUE HEMOS VENIDO A VISITAR.

AUNQUE HAY NIEBLA NO LLUEVE COMO ALGUNOS DIJERON.

POR LA PARTE CATALANA SE ANDA MÁS QUE POR LA ARAGONESA PARA LA APROXIMACIÓN, QUE ES A LO QUE HEMOS VENIDO, A CAMINAR.

GANAMOS UN POCO DE ALTURA Y LAS VISTAS MEJORES QUE LAS QUE PODEMOS VER EN CASA.

A LO LEJOS YA VEMOS LA ENTRADA DEL CONGOST.

PASAMOS POR UN ANTIGUO MAS O MASIA QUE ESTÁN HACIENDO REFUGIO.

UN SERVIDOR EN SU MUNDO REAL.

PASAMOS POR BONITOS BOSQUES.

Y POR FIN EL FAMOSO CONGOST DE MONT-REBEI DELANTE NUESTRO.

THE PATHFINDER, EL GUÍA DEL DESFILADERO.

CURIOSO COLOR EL DEL AGUA.

¿MIRANDO ARRIBA O ABAJO? TODO ES RELATIVO Y SEGÚN DESDE DONDE SE MIRE.

VEMOS EL SENDERO ESCAVADO EN LA ROCA Y PARTE SUPERIOR POR DONDE VAMOS, REGRESAREMOS POR UNO IGUAL QUE VA POR LA PARTE INFERIOR, ES EL ANTIGUO.

EL NUEVO EN MUY BUEN ESTADO Y SE NOTA POR EL COLOR DE LA ROCA QUE NO HACE MUCHO QUE FUE HECHO.

TODOS ORDENADAMENTE.

YA QUE UNA CAÍDA Y NO LO CUENTAS.

EN LA ENTRADA O SALIDA DE UN TÚNEL..SEGÚN SE MIRE.

 CARLOS AL OTRO LADO DEL MISMO.

CAMINANDO POR EL CONGOST DE MONT-REBEI.

SILVIA EN EL CONGOST.

LLEGAMOS A UN CRUCE DONDE UN SENDERO VA POR ABAJO.

ESTE LETRERO NOS AVISA DE CAMINO PELIGROSO POR CAÍDA DE PIEDRAS.

DECIDIMOS VOLVER POR ASUMIENDO EL RIESGO PERO ANTES UNA ÚLTIMA MIRADA A LA PARTE ARAGONESA.



EUGENIO POR LA PARTE PELIGROSA DEL CONGOST DE MONT-REBEI.

AL IGUAL QUE TODOS, NADIE SE LO QUIERE PERDER.

NURIA Y KASIA.

TRAS PASAR EL BONITO DESFILADERO...

CARLOS Y UN SERVIDOR DECIDIMOS VOLVER CORRIENDO.

POR EL SENDERO Y GR SIN PERDIDA POSIBLE PARA EL RESTO DEL GRUPO.

THE RUNNING TEAM DESTEPANDO POR ATAJOS.

COMO LLEGAMOS EN UN PLIS PLAS DECIDIMOS IR A VISITAR LA ESPECTACULAR ERMITA.

HACIA LA ERMITA Y VISTAS DE DONDE VENIMOS.

CARLOS EN LA ERMITA DE LA PERTUSA.

UN SERVIDOR IDEM.

ERMITA QUE ESTA EN UNA ESPECTACULAR CRESTA.

DONDE SUBIMOS TODO LO QUE PUDIMOS, ¡COMO NO! LA CABRA SIEMPRE TIRA AL MONTE.

VOLVEMOS AL PAQUIN A ESPERAR ALS COMPANYS.

Y DISFRUTAR MIENTRAS DE LAS FANTÁSTICAS VISTAS.

TRAS UN BUEN PASEO UNOS ESTIRAMIENTOS.

MIENTRAS UNOS CORRÍA, VEÍAN ERMITAS, ESTIRABAN ETC ETC OTROS COGÍAN SETAS.

QUE ESTA NOCHE ALGUNOS NOS COMEREMOS.

4 comentarios:

  1. Impresionante lugar.
    Muy buenas fotografías.
    Gracias por compartir esta fabulosa ruta.
    Salu2

    ResponderEliminar
  2. Vergüenza os trendría que dar andar jugando a montañeros en plena crisis, a trabajar que hay que levantar al País.

    ResponderEliminar
  3. Gracias Fonsi por tu comentario y me alegro que te guste...

    Anónimo dos....se quien eres ja ja...¡ Nos vemos pronto...¡

    Salud armonía y montaña...¡

    ResponderEliminar